EMILY: Oh, mama, mira’m tan sols un moment com si realment em veiessis. Mama, han passat catorze anys. Soc morta. Ets àvia, mama. Em vaig casar amb en George Gibbs, mama.
KRISTOF: Què és el que vols més del món?, pregunta la veu. Vull calma. respon el Krištof. Doncs vet aquí un objectiu. I dins d’en Kryštof apareix un punt petit de color blau.
CATALINA: Ara mos podríeu dir es nom i quan vàreu néixer. TONI: Jo som n’Emilio de s’Americano, me coneixen com n’Emilio de s’Americano. Vaig néixer a Formentera l’any 1932.
WINNIE: Va xisclar i xisclar i xisclar i xisclar fins que tots van venir corrents, en camisa de dormir, el papa, la mama, la Tata i… la vella Annie, a veure què passava…
LOCUTOR: El món ha superat el punt de no retorn climàtic. Això vol dir que ja no hi ha volta enrere; tot esforç per estabilitzar les temperatures del planeta ja no té sentit.
VLADIMIR: La crida que hem rebut, és a tota la humanitat que s'adreça. Però en aquest indret, en aquest moment, la humanitat som nosaltres, ens agradi o no.
